Le cercle du temps

Al principi dubtava de si havia fet bé de rebutjar-te, de fer-te fora de la meva vida, a tu que tantes estones divertides em vas regalar fa molt temps. Que et semblava malament que marxés perquè a la meva manera m'havia fet un lloc en algun raconet de la teva ànima. Però cada cop que penso en les últimes paraules que ens vam dir, crec que no podia estar més equivocada. Tu i jo no hem estat res més que un gran malentès. No em penso penedir de poder mirar endavant i de sentir-me lliure. Tu, que m'havies atrapat, poc podràs fer a partir d'ara. Torno a ser jo i no podràs prendre'm ni un sol somriure més.